Aquesta pel·lícula tracta sobre un xica que segons ella no té cap problema, però a ulls de la seva mare, si que el té. Perquè aquesta pensa que esta un poc grossa i que tindria que posar-se a regim. Un altre motiu que conduirà a que la relació en la seua mare empitjore és el fet de que ella vol estudiar i la seva mare no vol, el que vol és que treballe en el taller de la seva germana en unes condicions un tant precàries i cobrant una misèria en comparació amb el preu final dels vestits. Amb la ajuda del seu avi, podrà quedar amb un xic del seu col·legi, cosa que portera discrepàncies entre la família. Finalment, i amb l’ajuda del seu pare, acabarà anant a estudiar a la universitat de Colòmbia en Nova York, mitjançant una beca concedida.
Pel que fa als personatges d’aquesta pel·lícula. La protagonista és Anna una xica morena i un poc grossa. El seu pensament és un poc lliberal i en alguns casos indiferent als comentaris de la gent. És molt valenta, ja que fins que no obté el que vol no es dona per vençuda. Una altre personatge que es pot destacar es la de la mare, la senyora Carmen, una dona major, que se li nota el pas del temps i la feia. Esta xafada un poc a l’antiga i està en contra de que la filla se’n vaja a estudiar a Nova York. Aquesta és l’única de tots el personatges que tenia experiència cinematogràfica. Finalment, tenim a la resta dels membres de la família el pare, l’avi, la germana, etc. Aquesta ultima, anomenada Estela, té un protagonisme superior al dels altres dos, ja que indirectament i de vegades directament l’ajuda en el propòsit d’anar a estudiar a la universitat.
A pesar de ser una pel·lícula de baix pressupost, esta molt ben feta. Un motiu que ajuda a que estiga més ben feta és que esta rodada en un barri americà, però hispànic, és a dir, esta poblat per emigrants arribats de sud-americà, que venen en busca de feina. Un altre motiu es la llengua, ja que esta és una barreja de angles i espanyol. Que aporta un toc de cada cultura a aquesta pel·lícula; la utilització del angles fa que no oblides que estan en americà i la del espanyol les seues arrels. Un altre detalls característic d’aquesta pel·lícula es la cançó que acompanya en els moments més importants a la jove. Ja que és una musica amb una certa inspiració llatina i molt animada. Aquest detalls poden fer referència, potser a la imatge i el so.
Sobre aquesta pel·lícula tinc molt poc que dir, perquè indirectament he deixat la meua opinió al llarg del comentari. Si relacionem la qualitat amb el pressupost, està molt ben feta. Ja que al rodar-se al barri llatí dels Àngels i comparar-se amb el de Beverly Hills, un s’adona més encara de la diferencia econòmica entre els dos barris, cosa que fa que el seu realisme augmente.
lunes, 6 de abril de 2009
miércoles, 18 de marzo de 2009
RESSENYA: EN EL NOM DE LA ROSA.
En el nom de la rosa es una pel·lícula del director Jean-Jacques Annaud, basada en una novel·la.
El personatges estan interpretats per Sean Connery, que protagonitza el paper de frare franciscà Guillermo de Baskerville, qui en èpoques anteriors va formar part de la inquisició, es molt intel·ligent i es capaç de descobrir el misteris mes ocults, juntament amb el seu ajudant Adso de Melk, aquest esta protagonitzat per Christian Slater. Juntament amb aquestos personatges em trobem de secundaris com poden ser: Salvatore, Bernardo Gui (inquisidor) o la xica la qual va protagonitzar un escena amb un contingut sexual, juntament amb Adso.
Aquesta pel·lícula transcorre en una abadia on estan pasant
una serie de misteris, ja que següent assassinats el monjos per motius desconeguts. Guillermo i Adso seguiran les pistes i intentaran descobrir el misteri d’aquestos assassinats tan misteriosos, que en un principi es pensa que el culpable és el dimoni, ja que les seues creences heu demanen així. Però, la punta dels dits i de la llengua farà sospitar a Baskerville, que aquestos crims no son causats per forces espirituals, sinó per algun tipus de verí. La trama es desenvoluparà en l’interior de l’abadia, la qual cosa farà que la pel·lícula es torne més misteriosa per moments. Aquestes investigacions desemboquen en el descobriment de una biblioteca on no els deixaven entrar en un principi, ja que en l’interior hi havia un llibre que estava prohibit. Aquest serà el causant de totes les morts, ja que les seues puntes estaven enverinades per a que quan fora fullejat el lector morira a causa d’aquest verí i aparegueren les puntes del dits i de la llengua negres.
En quan a la iluminacio d’aquesta pelicula es concorda en la trama, ja que la majoria de temps es fosca i dona una sensció d’oscuretat.
El personatges estan interpretats per Sean Connery, que protagonitza el paper de frare franciscà Guillermo de Baskerville, qui en èpoques anteriors va formar part de la inquisició, es molt intel·ligent i es capaç de descobrir el misteris mes ocults, juntament amb el seu ajudant Adso de Melk, aquest esta protagonitzat per Christian Slater. Juntament amb aquestos personatges em trobem de secundaris com poden ser: Salvatore, Bernardo Gui (inquisidor) o la xica la qual va protagonitzar un escena amb un contingut sexual, juntament amb Adso.
Aquesta pel·lícula transcorre en una abadia on estan pasant
una serie de misteris, ja que següent assassinats el monjos per motius desconeguts. Guillermo i Adso seguiran les pistes i intentaran descobrir el misteri d’aquestos assassinats tan misteriosos, que en un principi es pensa que el culpable és el dimoni, ja que les seues creences heu demanen així. Però, la punta dels dits i de la llengua farà sospitar a Baskerville, que aquestos crims no son causats per forces espirituals, sinó per algun tipus de verí. La trama es desenvoluparà en l’interior de l’abadia, la qual cosa farà que la pel·lícula es torne més misteriosa per moments. Aquestes investigacions desemboquen en el descobriment de una biblioteca on no els deixaven entrar en un principi, ja que en l’interior hi havia un llibre que estava prohibit. Aquest serà el causant de totes les morts, ja que les seues puntes estaven enverinades per a que quan fora fullejat el lector morira a causa d’aquest verí i aparegueren les puntes del dits i de la llengua negres.
En quan a la iluminacio d’aquesta pelicula es concorda en la trama, ja que la majoria de temps es fosca i dona una sensció d’oscuretat.
RESSENYA: EL BUDA EXPLOTÓ POR VERGUENZA
Aquesta pel·lícula tracta sobre la vida que duen un grup ètnic en Afganistan. Desprès de la destrucció del Buda duta a terme pels afgans.
La protagonista principal d’aquesta pel·lícula es una xiqueta petita d’uns sis anys anomenada Baktay, la qual l’única ambició que té durant tota la pel·lícula és la de poder anar a l’escola a causa de que el seu amic i veí Abbas, ja que aquest es posa a llegir el alfabet davant d la porta de la seua casa. Per a poder dur a terme aquest somni Baktay necessita comprar-se un quadern i una llapassera. A la fi quan te el quadern, posa rumb cap a la l’escola però es trobarà amb un grup de xiquets que estan jugant a ser majors. En un principi l’obligaran a posar-se una borsa al cap en lloc d’un vel per a poder tirar-li pedres, ja que ells opinen que les xiques no poden anar a l’escola. Quan s’escapa arriba fins al col·legi però en la sort de que no te lloc per a sentar-se. Finalment, quan torna cap a casa es torna a trobar amb aquests xiquets, però esta vegada fan de americans i li diuen que es faja la morta o no serà mai lliure.
Pel que fa als personatges hi esta la nena Baktay. D’ella es pot dir que es una lluitadora ja que fins que no aconsegueix el que vol no hi esta queta, per molt que digen els altres o fasen. Però per aquest comportament acaba sent un poc pesa. També hi trobem al nen, Abbas aquest és el causant de les ganes d’aprendre de la nena, ja que ell es posa a llegir el alfabet davant de la seua porta i li diu les coses meravelloses que fan en l’escola. Aquest podrien ser els personatges principals, ja que desprès també tenim al nens que feien de soldat, les companyes de l’escola, etc.
En quant al so i la lluminositat. No hi han efectes sonors. Perquè tot el soroll que s’escolta és el de un dia normal en la població on es desenvolupa la pel·lícula. Aquesta característica li dona un to més creïble. La lluminositat és la d’un dia normal, no s’utilitzen efectes que aporten cap sensació.
A pesar de ser una pel·lícula amb un baix pressupost. els personatges, el so i tot el que fa possible la pel·lícula estan molt be. Potser si aquesta pel·lícula haguera sigut rodada amb un pressupost mes elevat, haguera perdut molt del realisme que hi té.
La protagonista principal d’aquesta pel·lícula es una xiqueta petita d’uns sis anys anomenada Baktay, la qual l’única ambició que té durant tota la pel·lícula és la de poder anar a l’escola a causa de que el seu amic i veí Abbas, ja que aquest es posa a llegir el alfabet davant d la porta de la seua casa. Per a poder dur a terme aquest somni Baktay necessita comprar-se un quadern i una llapassera. A la fi quan te el quadern, posa rumb cap a la l’escola però es trobarà amb un grup de xiquets que estan jugant a ser majors. En un principi l’obligaran a posar-se una borsa al cap en lloc d’un vel per a poder tirar-li pedres, ja que ells opinen que les xiques no poden anar a l’escola. Quan s’escapa arriba fins al col·legi però en la sort de que no te lloc per a sentar-se. Finalment, quan torna cap a casa es torna a trobar amb aquests xiquets, però esta vegada fan de americans i li diuen que es faja la morta o no serà mai lliure.
Pel que fa als personatges hi esta la nena Baktay. D’ella es pot dir que es una lluitadora ja que fins que no aconsegueix el que vol no hi esta queta, per molt que digen els altres o fasen. Però per aquest comportament acaba sent un poc pesa. També hi trobem al nen, Abbas aquest és el causant de les ganes d’aprendre de la nena, ja que ell es posa a llegir el alfabet davant de la seua porta i li diu les coses meravelloses que fan en l’escola. Aquest podrien ser els personatges principals, ja que desprès també tenim al nens que feien de soldat, les companyes de l’escola, etc.
En quant al so i la lluminositat. No hi han efectes sonors. Perquè tot el soroll que s’escolta és el de un dia normal en la població on es desenvolupa la pel·lícula. Aquesta característica li dona un to més creïble. La lluminositat és la d’un dia normal, no s’utilitzen efectes que aporten cap sensació.
A pesar de ser una pel·lícula amb un baix pressupost. els personatges, el so i tot el que fa possible la pel·lícula estan molt be. Potser si aquesta pel·lícula haguera sigut rodada amb un pressupost mes elevat, haguera perdut molt del realisme que hi té.
viernes, 6 de marzo de 2009
RESSENYA DE TRISTANA
Aquesta pel·lícula tracta sobre la vida, un poc canviant de Tristana. La pel·lícula comença amb la mort de la seva mare, quan ella era una joveneta innocent que desprès de passar per aquesta colp tan dur té que anar a viure en D. Lope, el germà de la seva mare. Aquest es un home major, que te un estil de vida un tant peculiar, ja que viu de la poca renda que li queda de la seva herència, ja que ell pensa que els cavallers, que es com es denomina, no tenen que treballar. Aquesta forma de pensar el du a una situació de pobresa. Paro que canviarà amb la mort de la seva germana, ja que ell es quedarà en la fortuna d’aquesta. Respecte a la relació que tenia amb Tristana al principi era com la de un pare i una filla, paro que amb el temps va anar canviant ja que ell s’aprofita de la seva innocència. Finalment, ella decideix anar-se’n amb un pintor que coneix però aquesta relació no durarà molt, ja que ella cau malalta i necessita unes cures especials, per aquest motiu torna amb D. Lope, qui a canviat molt durant aquest temps ja que a passat de ser un home manipulador a un home mes dòcil, que en l’únic que pensa es en el benestar de Tristana. Esta per el contrari, es torna més antipàtica arran que li amputen la cama.
La pel·lícula esta rodada en el Toledo del 1970. Els llocs principals que apareixen d’aquesta ciutat son principalment la plaça i alguns carrers. Ja que la majoria de la acció passa en casa de D. Lope o també durant un curt termini en una caseta de camp.
Pel que fa a la musica concorda molt be en la situació que viuen els personatges i amb els sentiments que volen expressar. Com es per exemple, en el moment que el pintor s’acomiada de Tristana, aquesta esta tocant en el piano una cançó amb fúria. Aquest moment es concorden la cançó i els sentiments que té ella.
Personalment, pense que aquesta pel·lícula es un poc avorrida, en el sentit que no acabe de comprendre molt be moltes de les coses que ocorren en aquesta pel·lícula. Ja que és molt estranya, ja siga per les situacions que es viuen o per la forma de ser dels personatges. Es molt diferent de totes les altres que em vist, ja que no es tracta ni de comèdia ni es en blanc i negre.
La pel·lícula esta rodada en el Toledo del 1970. Els llocs principals que apareixen d’aquesta ciutat son principalment la plaça i alguns carrers. Ja que la majoria de la acció passa en casa de D. Lope o també durant un curt termini en una caseta de camp.
Pel que fa a la musica concorda molt be en la situació que viuen els personatges i amb els sentiments que volen expressar. Com es per exemple, en el moment que el pintor s’acomiada de Tristana, aquesta esta tocant en el piano una cançó amb fúria. Aquest moment es concorden la cançó i els sentiments que té ella.
Personalment, pense que aquesta pel·lícula es un poc avorrida, en el sentit que no acabe de comprendre molt be moltes de les coses que ocorren en aquesta pel·lícula. Ja que és molt estranya, ja siga per les situacions que es viuen o per la forma de ser dels personatges. Es molt diferent de totes les altres que em vist, ja que no es tracta ni de comèdia ni es en blanc i negre.
martes, 24 de febrero de 2009
RESSENYA DE TEMPS MODERNS
TEMPS MODERS (Charles Chaplin)
Els principals espais per on transcorria la pel·lícula seran: entre els principals, la fabrica a on ell treballa, en la qual es pot observar com s’explota als treballadors, fins al punt d’inventar una maquina que els dones el menjar per a no perdre temps. Seguidament, passa a ser la presó, on en un principi no li agrada estar, però acabarà cometent delictes per a poder tornar-hi. I finalment, la caseta que es construeixen per a poder viure.
Charles Chaplin és el protagonista juntament amb Paulette Goddard.
Cadascun té una personalitat diferent però a la vegada semblant. Charles és una persona molt innocent, ja que es clava en més d’un follo a causa de no saber el que fa ben bé. També es una persona que es conforma en el mínim. Ella és tot el contrari és més llesta i més lliberal, sap el que fa en cada moment, però es igual que ell en el sentit que en poquet es conforma.
Pel que fa al so, és una part molt important de la pel·lícula juntament amb l’expressió facial dels actors. Ja que ens transmet els sentiments o les situacions que viuen els actors, perquè és una pel·lícula muda, això vol dir que no es parla i l’única forma de que ens apleguen aquests sentiments es d’aquesta manera. Quan és una situació alegres la musica es correspon, ja que passa a ser més alegre, però en el moment en que la situació es torna més misteriosa o trista la musica fa un canvi.
La pel·lícula esta ambientada en els anys 30. Aquesta pel·lícula fa una critica sobre la situació de la economia d’aquells anys, mitjançant la pobresa de la xica o la explotació que es dona en les fabriques i la crisis que es dona arran de la guerra. I de com disminueix la qualitat de vida de la població.
Els principals espais per on transcorria la pel·lícula seran: entre els principals, la fabrica a on ell treballa, en la qual es pot observar com s’explota als treballadors, fins al punt d’inventar una maquina que els dones el menjar per a no perdre temps. Seguidament, passa a ser la presó, on en un principi no li agrada estar, però acabarà cometent delictes per a poder tornar-hi. I finalment, la caseta que es construeixen per a poder viure.
Charles Chaplin és el protagonista juntament amb Paulette Goddard.
Cadascun té una personalitat diferent però a la vegada semblant. Charles és una persona molt innocent, ja que es clava en més d’un follo a causa de no saber el que fa ben bé. També es una persona que es conforma en el mínim. Ella és tot el contrari és més llesta i més lliberal, sap el que fa en cada moment, però es igual que ell en el sentit que en poquet es conforma.
Pel que fa al so, és una part molt important de la pel·lícula juntament amb l’expressió facial dels actors. Ja que ens transmet els sentiments o les situacions que viuen els actors, perquè és una pel·lícula muda, això vol dir que no es parla i l’única forma de que ens apleguen aquests sentiments es d’aquesta manera. Quan és una situació alegres la musica es correspon, ja que passa a ser més alegre, però en el moment en que la situació es torna més misteriosa o trista la musica fa un canvi.
La pel·lícula esta ambientada en els anys 30. Aquesta pel·lícula fa una critica sobre la situació de la economia d’aquells anys, mitjançant la pobresa de la xica o la explotació que es dona en les fabriques i la crisis que es dona arran de la guerra. I de com disminueix la qualitat de vida de la població.
lunes, 16 de febrero de 2009
RESSENYA DE CINEMA PARADISO
Aquesta pel·lícula tracta sobre la vida de un director de cinema, més concretament, sobre les seves etapes de la infància fins l’adolescència. Ja que quan és major es trasllada a Roma on inicia la seva carrera. Però un dia la seva mare li truca per telèfon, dient-li que el seu amic Alfredo a mort. I per aquest motiu es trasllada al seu poble de la infància. Comença amb un record de la seva infància, des de que va al col·legi fins que ajuda al Alfredo en el cinema.
La pel·lícula comença quan ell es major i desprès fa una retrospecció, fins a la seva infància on recorda aquells temps, que feia d’ajudant del Alfredo en el cinema Paradiso. Aquest efecte s’aconsegueix mitjançant un record que té el Toto. També s’utilitzen anticipacions per a poder avançar la història, ja que passa de la infància a l’adolescència mitjançant tècniques com el calendari, quan el Alfredo li passa la ma per la cara, d’entre altres.
Pel que fa al poble, situat a la costa de Sicília, al principi es veu un poble dels anys posteriors a la guerra, ja que es veuen cases en roïnes a causa de les bombes. Posteriorment, quan ell ja es mes major, es a dir, quan esta en la etapa de la adolescència, el poble no a canviat molt, l’únic que a experimentat un canvi es el cinema, ja que es va cremar i al reconstruir-lo el van fer mes modern. Finalment, es veu el canvi del poble quan ell ja es major. On la plaça del poble esta plena de cotxes, motos i els edificis ja son la gran part finques. En quant a l’espai també apareix la roma dels anys 80-90, lloc a on es trasllada quan es jove i a elaborat una carrera professional.
Els personatges que apareixen en esta pel·lícula son molt variats i molts d’ells pateixen una transformació amb el pas del temps. Com a protagonista principal tenim a Toto ( d’aquesta manera el criden la resta de personatges de forma carinyoseta, però el seu nou es Salvatore), al principi es un xiquet molt animat, intel·ligent i divertit. Quan es adolescent, la seva actitud canvia d’una forma molt radical passa de ser un xiquet molt animat i divertit a un jovenet molt reservat i vergonyós. Finalment, es transformà en un senyor molt culte i reservat, el qual tothom el crida de vostè, a causa de la seva carrera cinematogràfica.
Els personatges secundaris que hi apareixen son:
Alfredo, es l’encarregat de posar les pel·lícules en el cine. Es transforma en un pare per a Toto, ja que aquest no te fills i es preocupa molt per ell. A causa de un incendi, produït per que una pel·lícula es va prendre foc, es va quedar cec.
També apareix la seva mare, una dona que te que fer front a cuidar d’una xiquet de 8 anys i una nena petita, en unes situacions molt dolentes, ja que era al final de la guerra i no tenia home, per que es va morir en la guerra. Al principi es veu com una dona lluitadora, però al final es nota el pas dels anys en el seu rostre, ja que es veu cansat.
Com a personatges secundaris estarien l’Elena, una noia jove, la qual el Toto s’enamora. El retor, que era el propietari del cinema abans de que es cremara. I la resta del poble.
La musica utilitzada en aquesta pel·lícula, es molt adequada ja que acompanya molt be els moments tristos, però també acompanya els moments mes romàntics.
Per al meu gust aquesta pel·lícula es molt bonica, ja que recorda als temps d’abans, és a dir, quans els meus pares eren menuts i això es molt emotiu. En quant als personatges i al desenvolupament de la pel·lícula pense que es el millor que es podria haver fet.
La pel·lícula comença quan ell es major i desprès fa una retrospecció, fins a la seva infància on recorda aquells temps, que feia d’ajudant del Alfredo en el cinema Paradiso. Aquest efecte s’aconsegueix mitjançant un record que té el Toto. També s’utilitzen anticipacions per a poder avançar la història, ja que passa de la infància a l’adolescència mitjançant tècniques com el calendari, quan el Alfredo li passa la ma per la cara, d’entre altres.
Pel que fa al poble, situat a la costa de Sicília, al principi es veu un poble dels anys posteriors a la guerra, ja que es veuen cases en roïnes a causa de les bombes. Posteriorment, quan ell ja es mes major, es a dir, quan esta en la etapa de la adolescència, el poble no a canviat molt, l’únic que a experimentat un canvi es el cinema, ja que es va cremar i al reconstruir-lo el van fer mes modern. Finalment, es veu el canvi del poble quan ell ja es major. On la plaça del poble esta plena de cotxes, motos i els edificis ja son la gran part finques. En quant a l’espai també apareix la roma dels anys 80-90, lloc a on es trasllada quan es jove i a elaborat una carrera professional.
Els personatges que apareixen en esta pel·lícula son molt variats i molts d’ells pateixen una transformació amb el pas del temps. Com a protagonista principal tenim a Toto ( d’aquesta manera el criden la resta de personatges de forma carinyoseta, però el seu nou es Salvatore), al principi es un xiquet molt animat, intel·ligent i divertit. Quan es adolescent, la seva actitud canvia d’una forma molt radical passa de ser un xiquet molt animat i divertit a un jovenet molt reservat i vergonyós. Finalment, es transformà en un senyor molt culte i reservat, el qual tothom el crida de vostè, a causa de la seva carrera cinematogràfica.
Els personatges secundaris que hi apareixen son:
Alfredo, es l’encarregat de posar les pel·lícules en el cine. Es transforma en un pare per a Toto, ja que aquest no te fills i es preocupa molt per ell. A causa de un incendi, produït per que una pel·lícula es va prendre foc, es va quedar cec.
També apareix la seva mare, una dona que te que fer front a cuidar d’una xiquet de 8 anys i una nena petita, en unes situacions molt dolentes, ja que era al final de la guerra i no tenia home, per que es va morir en la guerra. Al principi es veu com una dona lluitadora, però al final es nota el pas dels anys en el seu rostre, ja que es veu cansat.
Com a personatges secundaris estarien l’Elena, una noia jove, la qual el Toto s’enamora. El retor, que era el propietari del cinema abans de que es cremara. I la resta del poble.
La musica utilitzada en aquesta pel·lícula, es molt adequada ja que acompanya molt be els moments tristos, però també acompanya els moments mes romàntics.
Per al meu gust aquesta pel·lícula es molt bonica, ja que recorda als temps d’abans, és a dir, quans els meus pares eren menuts i això es molt emotiu. En quant als personatges i al desenvolupament de la pel·lícula pense que es el millor que es podria haver fet.
domingo, 11 de enero de 2009
còmic
El meu còmic es basa en com dos ovelles tenen una idea i la acaben fent realitat. Aquesta idea és la de muntar una discoteca en la pallissa per la nit, quan el granger abandonava el camp i se'n anava a casa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)