La joventut de la familia

Aquesta foto hem recorda molts moments que he pasat este estiu en la meua avia i les meues cosinetes (Irene i Neus).
Però el principal motiu que ma dut a posar aquesta foto, ha sigut perquè per a mi la meua avia és una segona mare. Quant era menudeta, com que tot el dia estava en ella li deia "mami", perquè la veia com això: com una mare, com una persona en la que saps que sempre podras contar, que sempre estara ahi al teu costat. I aixina a sigut, en qualsevol moment quan he tingut un problema i he acudit a ella ha sabut dir-me la solució, i li estic molt agraida. Però clar tot té un preu i a mi no em sap gens malament acompanyar-la a on siga menester, sempre que el meu medi de transport hem puga portar; millor dit, sempre que caminanat hi puga anar, i si està molt lluny, per a que esta el "papi"?
Ara ja no soc el seu centre d'atenció; perquè, ara estan les dos menudes. Però a mi això mai ma fet enveja ni res per l'estil, perquè recorde aquells tardets en la caseta sentades en la esplanada cara al poble nou o per la nit, que en la esplendor que hi fa l'illuminat de l'esglesia no fa falta res més. O, aquells dies que anàvem al mercat del poble i si la xiqueta volia una tonteria, ahí estava ella per a comprar-li-la. Tota esta mena de records mai es borraran de la meua ment, però espere tindre que gravar molts mes durant molt de temps.
Et vull molt "mami" i a vosaltres també "nanes".
(De esquerre a dreta: Irene, Paquita (l'avia), jo i Neus)